AUDICIONS 3a AVALUACIÓ

AUDICIONS I AUDICIONS!!!

Comencem per l'orquestra de corda. Una música que ja té uns 300 anys: Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi, concretament La primavera.

Cadascun dels quatre concerts que formen Les quatre estacions  (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) té tres parts: la primera i la tercera són més animades i la segona és més lenta. De les parts d'un concert se'n diu "temps" o "moviments". En la nostra audició ens centrarem en el primer temps (o primer moviment), també conegut com "Allegro" (perquè s'interpreta ràpid).

La primavera (de Les quatre estacions), d'A. Vivaldi.

Trobareu explicacions complementàries a la pàg. 19 del llibre.

També treballarem l'orquestra simfònica, amb instruments de totes les famílies. L'exemple que més il·lustra aquest tipus d'orquestra és la Guia d'orquestra per a joves de Benjamin Britten. Aquest músic volia que els infants i joves aprenguessin quins eren els instruments de l'orquestra. Per aconseguir-ho, es va fixar en una melodia antiga que li agradava: era una peça de la Suite Abdelazer, de Henry Purcell, anomenada "Rondó" (perquè té estructura ABACA). Aquí la podeu escoltar:

"Rondó" de la Suite Abdelazer, de H. Purcell

Ja heu vist que aquesta melodia estava pensada perquè la interpretés un grup de corda (com La Primavera de Vivaldi); però Britten la va transformar perquè la pogués tocar una orquestra simfònica, primer per famílies i després instrument per instrument.

Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten

Escoltem com sona la "Presentació del tema" per grups de famílies instrumentals:

"Presentació del tema" de la Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten, amb musicograma

"Presentació del tema" de la Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten, amb animació i explicacions en anglès

Trobareu explicacions complementàries a la pàg. 21 del llibre.

Ja sabeu que la música orquestral es fa servir també al teatre. A principi de curs vam parlar de les òperes, que de vegades inclouen balls. Però algunes obres estan centrades en el ball més que en el text, com és el cas d'una obra d'un compositor andalús (nascut a Cádiz) del segle XIX-XX: Manuel de Falla (1876-1946). La seva obra més cèlebre és El amor brujo, una obra pensada per ballarins de flamenc, també anomenats "bailaores / bailaoras". La història que s'hi explica transcorre en una comunitat gitana; la peça més coneguda és "La dansa del foc", quan ballen al voltant d'una foguera. Aquí la podeu veure i escoltar:

"La danza del fuego" de l'obra El amor brujo, de M. de Falla

D'aquesta audició no en tenim cap explicació al llibre.

I encara una última audició, si és que tenim temps. Està explicada a la pàg. 18 del llibre.

Cànon en ReM, de J. Pachelbel