CONCERT DE PRIMAVERA

Hola, famílies!

Us comparteixo l'enllaç al concert de primavera de 6è de primària.

CONCERT

3a AVALUACIÓ, fitxa 4

 FITXA 4 CORREGIDA

3a AVALUACIÓ, FITXA 3

FITXA 3 CORREGIDA

FITXA 3:

3a AVALUACIÓ, FITXA 2

AVANCEM AMB LES FITXES!

FITXA 2:

3a AVALUACIÓ, FITXA 1

REVISA BÉ LES FITXES D'AQUESTA AVALUACIÓ!

FITXA 1:

AUDICIONS 3a AVALUACIÓ

AUDICIONS I AUDICIONS!!!

Comencem per l'orquestra de corda. Una música que ja té uns 300 anys: Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi, concretament La primavera.

Cadascun dels quatre concerts que formen Les quatre estacions  (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) té tres parts: la primera i la tercera són més animades i la segona és més lenta. De les parts d'un concert se'n diu "temps" o "moviments". En la nostra audició ens centrarem en el primer temps (o primer moviment), també conegut com "Allegro" (perquè s'interpreta ràpid).

La primavera (de Les quatre estacions), d'A. Vivaldi.

Trobareu explicacions complementàries a la pàg. 19 del llibre.

També treballarem l'orquestra simfònica, amb instruments de totes les famílies. L'exemple que més il·lustra aquest tipus d'orquestra és la Guia d'orquestra per a joves de Benjamin Britten. Aquest músic volia que els infants i joves aprenguessin quins eren els instruments de l'orquestra. Per aconseguir-ho, es va fixar en una melodia antiga que li agradava: era una peça de la Suite Abdelazer, de Henry Purcell, anomenada "Rondó" (perquè té estructura ABACA). Aquí la podeu escoltar:

"Rondó" de la Suite Abdelazer, de H. Purcell

Ja heu vist que aquesta melodia estava pensada perquè la interpretés un grup de corda (com La Primavera de Vivaldi); però Britten la va transformar perquè la pogués tocar una orquestra simfònica, primer per famílies i després instrument per instrument.

Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten

Escoltem com sona la "Presentació del tema" per grups de famílies instrumentals:

"Presentació del tema" de la Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten, amb musicograma

"Presentació del tema" de la Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten, amb animació i explicacions en anglès

Trobareu explicacions complementàries a la pàg. 21 del llibre.

Ja sabeu que la música orquestral es fa servir també al teatre. A principi de curs vam parlar de les òperes, que de vegades inclouen balls. Però algunes obres estan centrades en el ball més que en el text, com és el cas d'una obra d'un compositor andalús (nascut a Cádiz) del segle XIX-XX: Manuel de Falla (1876-1946). La seva obra més cèlebre és El amor brujo, una obra pensada per ballarins de flamenc, també anomenats "bailaores / bailaoras". La història que s'hi explica transcorre en una comunitat gitana; la peça més coneguda és "La dansa del foc", quan ballen al voltant d'una foguera. Aquí la podeu veure i escoltar:

"La danza del fuego" de l'obra El amor brujo, de M. de Falla

D'aquesta audició no en tenim cap explicació al llibre.

I encara una última audició, si és que tenim temps. Està explicada a la pàg. 18 del llibre.

Cànon en ReM, de J. Pachelbel

AGRUPACIONS INSTRUMENTALS

AGRUPACIONS INSTRUMENTALS

Els instruments poden tocar sols; parlem llavors de solistes. Però sovint s'agrupen per tocar junts. Quan l'agrupació instrumental és petita, parlem de música de cambra; quan hi ha molts músics de les diferents famílies parlem de l'orquestra simfònica.

INSTRUMENTS SOLISTES

Qualsevol instrument pot fer de solista, però els que més sovint toquen sols són els instruments harmònics, els que poden fer diferents notes alhora, com el piano i la guitarra.

MÚSICA DE CAMBRA

Les agrupacions de pocs músics tenen diferents noms depenent de quants músics toquen junts:

• Si són 2 músics, el grup s'anomena DUET.

• Si són 3 músics, el grup s'anomena TRIO.

• Si són 4 músics, el grup s'anomena QUARTET.

• Si són 5 músics, el grup s'anomena QUINTET.

• Si són 6 músics, el grup s'anomena SEXTET.

• Si són 7 músics, el grup s'anomena SEPTET.

• Si són 8 músics, el grup s'anomena OCTET.

• Si són 9 músics, el grup s'anomena NONET.

De vegades, els instruments d'una sola família s'ajunten en un grup no massa gran, però superior al nonet. El més habitual és l'ORQUESTRA DE CORDA, tota amb instruments d'aquesta família, principalment de corda fregada: violí, viola, violoncel i contrabaix. Podem considerar que una orquestra és de cambra si té menys de 20 músics 

L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

Les grans orquestres o orquestres simfòniques tenen instruments de totes les famílies. Aquests instruments es col·loquen d'una manera ordenada:

• S'agrupen els de la mateixa família.
• Les famílies que sonen més fort es col·loquen més enrere (la percussió) i les que sonen més suau van al davant (corda fregada).
• L'arpa sovint forma part de l'orquestra i el piano només en algunes ocasions, però també tenen un espai reservat.
• Com que la corda fregada és la més nombrosa, es distribueix segons l'altura: d'agut a greu, d'esquerra a dreta del director.
• El director s'ha de col·locar al davant de tots, al mig, perquè el vegin tots els músics.

                           

Els violins es distribueixen en dos grups: violins primers i violins segons. Dintre dels violins primers hi ha un violí amb més responsabilitats musicals; s'anomena primer violí o "concertino" i es col·loca a prop del públic i del director. 

Aquí teniu un esquema MOLT COMPLET de l'orquestra simfònica. No sempre hi ha TANTS instruments!

Us poso també l'esquema, però en anglès, per ampliar el vostre coneixement.

Una mica d'història de l'orquestra

La paraula "orquestra" prové de l'Edat Antiga , concretament de la Grècia clàssica. Feia referència al lloc on estava situat el cor per cantar i ballar durant les representacions teatrals.

La paraula orquestra es va utilitzar per designar una formació instrumental a partir del segle XVI. En aquella època les orquestres sovint no eren gaire nombroses, eren orquestres de cambra (màxim uns 14 músics).

Als segles XVII i XVIII, a l'orquestra s'hi van incorporar nous instruments, sobretot de vent i de percussió. Va aparèixer l'orquestra simfònica.