L'ÒPERA

L'òpera és una OBRA DE TEATRE CANTADA. Sempre hi ha una història, uns personatges, una escenografia, vestuari...

Quan hi ha diàlegs que fan avançar la història, la melodia no és gaire "florida"; es diu que es tracta de RECITATIUS.

De tant en tant, algun personatge (també poden ser 2 o 3) fa una reflexió, expressa uns sentiments... Llavors la melodia s'assembla més a una cançó, i l'anomenem ÀRIA. Aquí teniu l'exemple d'una ària que va compondre Wolfgang Amadeus Mozart, de l'òpera anomenada Cosí fan tutte; l'ària s'anomena "Soave sia il vento", i la canten dues dones (veus femenines) i un home (veu masculina).

"Soave sia il vento" de l'òpera Cosí fan tutte, de W. A. Mozart.

En algunes ocasions, és un gran nombre de personatges que canten una cançó; en aquest cas parlem d'un COR. L'exemple que us heu posat és d'una mena d'òpera moderna: Mar i cel. Quan la música no és tan clàssica, de vegades diem que és un MUSICAL, però en aquest cas també podríem dir que es tracta d'una òpera, ja que quasi tots els diàlegs són cantats amb recitatius. Molts musicals moderns, en comptes de fer recitatius fan servir el llenguatge parlat, i llavors no podem dir de cap manera que sigui una òpera.

"Himne dels pirates" de Mar i Cel, d'A. Guinovart.

Mentre s'obre el teló i els personatges es preparen per començar, l'orquestra toca algunes melodies; això s'anomena OBERTURA. Aquí teniu l'exemple de dues obertures, la de l'òpera Guillem Tell i la de l'òpera Orfeo, favola i musica. Aquesta segona és l'òpera més antiga de les que es representen avui dia.

"Obertura" de l'òpera Guillem Tell, de G. Rossini.

"Obertura" de l'òpera Orfeo, favola in musica, de C. Monteverdi.

En algunes òperes també hi ha balls i danses; aquí teniu alguns exemple d'una DANSA molt coneguda.

"La dansa de les hores", de La Gioconda, d'A. Ponchielli (versió 1)

"La dansa de les hores", de La Gioconda, d'A. Ponchielli (versió 2)

"La dansa de les hores", de La Gioconda, d'A. Ponchielli (versió 3)

Espero que us agradin!