REVISA BÉ LES FITXES D'AQUESTA AVALUACIÓ!
FITXA 1:
dimecres, 21 de maig del 2025
dijous, 15 de maig del 2025
AUDICIONS 3a AVALUACIÓ
AUDICIONS I AUDICIONS!!!
Comencem per l'orquestra de corda. Una música que ja té uns 300 anys: Les quatre estacions d'Antonio Vivaldi, concretament La primavera.
Cadascun dels quatre concerts que formen Les quatre estacions (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) té tres parts: la primera i la tercera són més animades i la segona és més lenta. De les parts d'un concert se'n diu "temps" o "moviments". En la nostra audició ens centrarem en el primer temps (o primer moviment), també conegut com "Allegro" (perquè s'interpreta ràpid).
La primavera (de Les quatre estacions), d'A. Vivaldi.
Trobareu explicacions complementàries a la pàg. 19 del llibre.
També treballarem l'orquestra simfònica, amb instruments de totes les famílies. L'exemple que més il·lustra aquest tipus d'orquestra és la Guia d'orquestra per a joves de Benjamin Britten. Aquest músic volia que els infants i joves aprenguessin quins eren els instruments de l'orquestra. Per aconseguir-ho, es va fixar en una melodia antiga que li agradava: era una peça de la Suite Abdelazer, de Henry Purcell, anomenada "Rondó" (perquè té estructura ABACA). Aquí la podeu escoltar:
"Rondó" de la Suite Abdelazer, de H. Purcell
Ja heu vist que aquesta melodia estava pensada perquè la interpretés un grup de corda (com La Primavera de Vivaldi); però Britten la va transformar perquè la pogués tocar una orquestra simfònica, primer per famílies i després instrument per instrument.
Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten
Escoltem com sona la "Presentació del tema" per grups de famílies instrumentals:
"Presentació del tema" de la Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten, amb musicograma
"Presentació del tema" de la Guia d'orquestra per a joves, de B. Britten, amb animació i explicacions en anglès
Trobareu explicacions complementàries a la pàg. 21 del llibre.
Ja sabeu que la música orquestral es fa servir també al teatre. A principi de curs vam parlar de les òperes, que de vegades inclouen balls. Però algunes obres estan centrades en el ball més que en el text, com és el cas d'una obra d'un compositor andalús (nascut a Cádiz) del segle XIX-XX: Manuel de Falla (1876-1946). La seva obra més cèlebre és El amor brujo, una obra pensada per ballarins de flamenc, també anomenats "bailaores / bailaoras". La història que s'hi explica transcorre en una comunitat gitana; la peça més coneguda és "La dansa del foc", quan ballen al voltant d'una foguera. Aquí la podeu veure i escoltar:
"La danza del fuego" de l'obra El amor brujo, de M. de Falla
D'aquesta audició no en tenim cap explicació al llibre.
I encara una última audició, si és que tenim temps. Està explicada a la pàg. 18 del llibre.
Cànon en ReM, de J. Pachelbel
dijous, 8 de maig del 2025
AGRUPACIONS INSTRUMENTALS
AGRUPACIONS INSTRUMENTALS
Els instruments poden tocar sols; parlem llavors de solistes. Però sovint s'agrupen per tocar junts. Quan l'agrupació instrumental és petita, parlem de música de cambra; quan hi ha molts músics de les diferents famílies parlem de l'orquestra simfònica.
INSTRUMENTS SOLISTES
Qualsevol instrument pot fer de solista, però els que més sovint toquen sols són els instruments harmònics, els que poden fer diferents notes alhora, com el piano i la guitarra.
MÚSICA DE CAMBRA
Les agrupacions de pocs músics tenen diferents noms depenent de quants músics toquen junts:
- Si són 2 músics, el grup s'anomena DUET.
- Si són 3 músics, el grup s'anomena TRIO.
- Si són 4 músics, el grup s'anomena QUARTET.
- Si són 5 músics, el grup s'anomena QUINTET.
- Si són 6 músics, el grup s'anomena SEXTET.
- Si són 7 músics, el grup s'anomena SEPTET.
- Si són 8 músics, el grup s'anomena OCTET.
- Si són 9 músics, el grup s'anomena NONET.
De vegades, els instruments d'una sola família s'ajunten en un grup no massa gran, però superior al nonet. El més habitual és l'ORQUESTRA DE CORDA, tota amb instruments d'aquesta família, principalment de corda fregada: violí, viola, violoncel i contrabaix. Podem considerar que una orquestra és de cambra si té menys de 20 músics
L'ORQUESTRA SIMFÒNICA
Les grans orquestres o orquestres simfòniques tenen instruments de totes les famílies. Aquests instruments es col·loquen d'una manera ordenada:
- S'agrupen els de la mateixa família.
- Les famílies que sonen més fort es col·loquen més enrere (la percussió) i les que sonen més suau van al davant (corda fregada).
- L'arpa sovint forma part de l'orquestra i el piano només en algunes ocasions, però també tenen un espai reservat.
- Com que la corda fregada és la més nombrosa, es distribueix segons l'altura: d'agut a greu, d'esquerra a dreta del director.
- El director s'ha de col·locar al davant de tots, al mig, perquè el vegin tots els músics.
Els violins es distribueixen en dos grups: violins primers i violins segons. Dintre dels violins primers hi ha un violí amb més responsabilitats musicals; s'anomena primer violí o "concertino" i es col·loca a prop del públic i del director.
Us poso també l'esquema, però en anglès, per ampliar el vostre coneixement.
dimecres, 7 de maig del 2025
ELS INSTRUMENTS MUSICALS
RECORDEM ALGUNS INSTRUMENTS, PER FAMÍLIES
CORDÒFONS
Els cordòfons són els instruments que sonen gràcies a la vibració de les seves cordes. Les cordes poden vibrar perquè les pincem amb els dits, perquè les freguem amb un arc o perquè les piquem amb una baqueta o amb algun mecanisme. Segons com ho fem, tenim 3 famílies de cordòfons:
CORDÒFONS DE CORDA POLSADA (O PINÇADA)
Es toquen pinçant amb els dits (o amb un plectre).
L'arpa. Es pinça amb els dits de les dues mans. Antigament no podia tocar molta varietat de notes, però les arpes actuals en poden tocar més gràcies a uns pedals que s'accionen amb els peus. També perquè són molt grans.
La guitarra. Té 6 cordes que s'acostumen a tocar amb la mà dreta i diferents trasts al mànec. També es pot tocar amb un plectre o pua.
L'ukelele o ukulele. De forma similar a la guitarra, però molt més petit, també es toca amb els dits o un plectre. Només té 4 cordes.
Escoltem com sonen!
L'arpa és molt difícil de tocar, però... mireu i escolteu com toca aquesta nena!!!
"The Fountain", de M. L. Grandjany
La guitarra es pot fer servir per acompanyar cançons, però també pot fer de solista. Hi ha grans compositors clàssics espanyols que han fet obres per guitarra; aquest instrument també és el més important del flamenc. Aquí teniu un exemple de cada estil.
Asturias d'Isaac Albéniz (músic del S. XIX de Camprodon, Ripollès)
Aquí teniu una cançó acompanyada amb ukelele, interpretada per una nena de 6 anys!
"Can't help falling in love", d'Elvis Presley
CORDÒFONS DE CORDA PERCUDIDA
Escoltem com sona!
CORDÒFONS DE CORDA FREGADA
També se'ls coneix com "la família del violí".
El violí. És el més petit i agut de la família. Es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc. En les orquestres n'hi ha molts, perquè se sentin bé.
La viola. És una mica més gran i més greu que el violí. També es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc.
El violoncel. És prou gran, el músic toca assegut i es col·loca el violoncel entre les cames. Normalment es toca amb l'arc.
El contrabaix. És el més gran i més greu. Es toca amb el músic dret o assegut en un tamboret alt.
Escoltem instruments de corda fregada!
Escolteu aquest concert per quatre violins protagonistes, amb tota una orquestra de corda que els acompanya.
BUFEM, BUFEM... I FEM MÚSICA!
Els instruments de l'orquestra que es toquen bufant es diuen INSTRUMENTS DE VENT. Hi ha dues famílies dintre dels instruments de vent: els de vent fusta i els de vent metall.
INSTRUMENTS DE VENT METALL
També s'anomenen de broquet, perquè el músic toca bufant per un broquet:
Ara hem d'escoltar com sonen!
Escoltem una agrupació d'aquests instruments: 2 trompetes, 1 trompa, 1 trombó i 1 tuba. Interpreten un interludi instrumental d'una òpera de Nicolai Rimski-Kórsakov, El conte del Tsar Saltan.
"El vol del borinot", de N. Rimski-Kórsakov
INSTRUMENTS DE VENT FUSTA
Els instruments de vent fusta sonen gràcies a un bisell o una canya.
- Aquí teniu els quatre instruments de vent fusta principals de les orquestres. Alerta, no tots estan fets de fusta!
La flauta travessera antigament era de fusta, ara la majoria són metàl·liques. Té bisell, però per aprofitar-lo cal bufar d'una manera especial. Sona molt agut.
L'oboè i el clarinet són de fusta i sonen bastant agut. El so es produeix gràcies a una canya (també es pot dir llengüeta).
I acabem els principals instruments de vent fusta de l'orquestra amb el que sona més greu, el fagot. També sona per una canya.
Ara podem escoltar com sonen!
Per escoltar la flauta travessera us convido a veure la Marina, una nena que explica i toca aquest instrument.
Ara us proposo una audició amb un trio de clarinet, oboè i fagot. És una música animada que va compondre l'Amadeus Mozart.
Ara podem escoltar com sonen!
"Allegro" del Divertimento núm. 3, de W. A. Mozart
LA MARIMBA I LES TIMBALES
Ara parlem d'alguns instruments de percussió, però primer hem de recordar una cosa important d'aquesta família instrumental: no tots els instruments de percussió estan construïts per tocar notes diferents, alguns només poden interpretar ritmes. Per això dividim els instruments de percussió en dos grans grups:
- Instruments de percussió d'afinació determinada (o d'altura determinada): són els que poden fer ritmes i notes.
- Instruments de percussió d'afinació indeterminada (o d'altura indeterminada): poden interpretar ritmes, però no podem distingir diferents notes en el seu so.
A classe tenim instruments dels dos grups. En tenim molts d'altura indeterminada: el pandero, la pandereta, els bongos, la caixa xinesa, les claus, el güiro, les castanyoles, el carrau, el triangle, els cascavells, els plats, les xinxines, les maraques...
També tenim alguns instruments d'afinació determinada: els xilòfons, els metal·lòfons i els carillons.
Xilòfon
CarillóPerò a les orquestres aquests instruments sonarien molt fluix, i van haver d'inventar instruments semblants, amb un so amplificat, més fort. Com, per exemple, LA MARIMBA.
Hi ha marimbes de diferents mides, però algunes són mooolt grans!
La marimba té un so molt bonic, i la pot tocar més d'una persona. Mireu i escolteu aquesta música tan bonica, d'un vídeojoc bastant conegut. Cliqueu damunt del títol i podreu gaudir de la marimba!
Però a les orquestres encara hi ha més instruments d'afinació determinada, com LES TIMBALES!
Es tracta d'un instrument que, en realitat, són diversos instruments: les diferents mides de les timbales permeten fer diverses notes. A l'orquestra hi pot haver 2, 3, 4 o 5 timbales, depèn de la peça que hagin d'interpretar.
La part que sona de l'instrument es diu membrana i pot ser de pell o plàstic. Per fer-la sonar el músic fa servir dues maces.
Escolteu i mireu aquest noi com toca!
Normalment les timbales estan situades darrere dels altres instruments de l'orquestra, perquè sonen molt fort. Però de vegades són les protagonistes, com en el següent vídeo: mireu quin munt de timbales! A veure si compteu quantes n'hi ha!
Aquest vídeo és molt llarg; escolteu el fragment que us vingui de gust.
Fantasia per a timbales, de Philip Glass
Ja em direu quantes timbales heu comptat!
dijous, 16 de gener del 2025
INTERVALS
TONS I SEMITONS
Les notes de l'escala musical estan separades per una entonació que no sempre és la mateixa. Per exemple, entre el DO i el RE diem que hi ha una distància d'un to (1t); també entre el RE i el MI. Però el MI i el FA estan més junts, només estan separats mig to (0,5t). El mateix passa entre el SI i el DO.
Per això, en un teclat no totes les tecles blanques tenen una tecla negra que les separa de la següent. Quan trobem MI-FA i SI-DO no hi ha lloc per una nota al mig, perquè ja tenen una entonació massa similar. En canvi, entre les altres notes sí que hi cap una nova nota.
Sabries dir quants tons hi ha entre el RE i el FA? I entre el SOL i el SI?
Les tecles negres del piano agafen el nom de la nota que tenen al costat. Si agafen el nom de la nota més greu, la de l'esquerra, li afegim el signe de sostingut (#); si agafen el nom de la nota més aguda, la de la dreta, li afegim el signe de bemoll (b).
INTERVALS
Un interval ens indica quina posició té una nota de l'escala respecte d'una altra. És a dir, comparem dues notes de l'escala, sense tenir en compte (al principi) si hi ha alteracions o no n'hi ha.
Per comptar l'interval, recitem les notes de l'escala que hi ha entre les dues notes que comparem i les comptem totes, també les que estan escrites. Per exemple, si hem de comparar el MI3 amb el SI3, direm per dins: mi-fa-sol-la-si. Com que hem recitat 5 notes, direm que l'interval és de 5a, ja que el SI és la 5a nota a partir del MI.
De moment només ens interessen els intervals més senzills, que són els de segona (notes seguides) i els de tercera (se salten una nota).
Pensem si aquests intervals són de segona o de tercera!
mi-fa sol-si re-do sol-mi la3-do4 re-fa
Això és d'un nivell molt alt! Però segur que ho sabeu fer!
SING A SONG!
WE SING IN ENGLISH!
This second term, we'll sing a song that became famous thanks to Louis Armstrong, an old singer and trumpeter. You can hear it here.
"What a wonderful world", by G. D. Weiss anb B. Thiele
If you want to listen to Louis Armstrong, here it is:
"What a wonderful world", sung by L. Armstrong
WHITHOUT WORDS!
"What a wonderful world", karaoke
dijous, 3 d’octubre del 2024
RECORDEM LES TESSITURES DE LA VEU HUMANA
LA VEU CANTADA COM A PROTAGONISTA
Les persones tenim la capacitat de cantar. La veu dels nens i nenes s'anomena "veu blanca"; en general, no es diferencia gaire el que poden cantar uns i altres.
Els adults tenen les veus més diferenciades. Habitualment els homes la tenen més greu que les dones; però entre els homes també n'hi ha que poden cantar més greu i altres més agut. Amb les dones passa el mateix. La capacitat de cantar més greu o més agut s'anomena TESSITURA. Hi ha 4 tessitures principals:
- Les dones que canten més agut s'anomenen SOPRANOS.
- Les dones que canten més greu s'anomenen CONTRALTS.
- Els homes que canten més agut s'anomenen TENORS.
- Els homes que canten més greu s'anomenen BAIXOS.
Però també hi ha veus que no són ni les més agudes ni les més greus, tenen una tessitura mitjana.
- La tessitura mitjana femenina (de dones) és la de MEZZOSOPRANO.
- La tessitura mitjana masculina (d'homes) és la de BARÍTON.
La veu masculina de vegades pot arribar a ser tan aguda com la de les dones contralts. Llavors parlem de CONTRATENORS.
ESCOLTEM ALGUNS EXEMPLESDE DIFERENTS TESSITURES:
SOPRANO
"Ària de la Reina de la Nit" de La flauta màgica, de W. A. Mozart
MEZZOSOPRANO
"Havanera" de l'òpera Carmen, de G. Bizet
CONTRALT
"Esurientes implevit bonus" del la Magnificat, de J. S. Bach
CONTRATENOR
"Lascia ch'io pianga" de l'òpera Rinaldo, de G. F. Händel
TENOR
"La donna é mobile" de l'òpera Rigoletto, de G. Verdi
BARÍTON
"Non più andrai, farfallone amoroso" de l'òpera Les noces de Figaro, de W. A. Mozart
BAIX
"O Isis und Osiris" de La flauta màgica, de W. A. Mozart
ALTRES MANERES DE FER SERVIR LA VEU
Hi ha algunes tècniques especials que permeten fer servir la veu d'una manera diferent de la cantada. Aquí teniu alguns exemples:
Acabarem aquests exemples amb el grup que ja vam escoltar a classe: els PENTATONIX. En aquest cas (com fan moltes vegades) canten sense altres instruments que acompanyin la seva veu. Diem que es tracta d'una audició VOCAL A CAPPELLA.
Joy to the world, cantada per Pentatonix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)