L'audició més important d'aquesta segona avaluació és el Septet en MibM. No l'escoltem sencer, sinó que n'escoltem una part que s'anomena "Minuet". Aquí en podeu escoltar algunes versions:
"Minuet" del Septet en MibM, de L. van Beethoven
"Minuet" del Septet en MibM, de L. van Beethoven
Altres audicions de música de cambra són:
Dansa Hongaresa núm. 7, de J. Brahms
"Serenata" del Quartet en FAM núm. 5, de F. J. Haydn
L'òpera és una OBRA DE TEATRE CANTADA. Sempre hi ha una història, uns personatges, una escenografia, vestuari...
Quan hi ha diàlegs que fan avançar la història, la melodia no és gaire "florida"; es diu que es tracta de RECITATIUS.
De tant en tant, algun personatge (també poden ser 2 o 3) fa una reflexió, expressa uns sentiments... Llavors la melodia s'assembla més a una cançó, i l'anomenem ÀRIA. Aquí teniu l'exemple d'una ària que va compondre Wolfgang Amadeus Mozart, de l'òpera anomenada Cosí fan tutte; l'ària s'anomena "Soave sia il vento", i la canten dues dones (veus femenines) i un home (veu masculina).
"Soave sia il vento" de l'òpera Cosí fan tutte, de W. A. Mozart.
En algunes ocasions, és un gran nombre de personatges que canten una cançó; en aquest cas parlem d'un COR. L'exemple que us heu posat és d'una mena d'òpera moderna: Mar i cel. Quan la música no és tan clàssica, de vegades diem que és un MUSICAL, però en aquest cas també podríem dir que es tracta d'una òpera, ja que quasi tots els diàlegs són cantats amb recitatius. Molts musicals moderns, en comptes de fer recitatius fan servir el llenguatge parlat, i llavors no podem dir de cap manera que sigui una òpera.
"Himne dels pirates" de Mar i Cel, d'A. Guinovart.
Mentre s'obre el teló i els personatges es preparen per començar, l'orquestra toca algunes melodies; això s'anomena OBERTURA. Aquí teniu l'exemple de dues obertures, la de l'òpera Guillem Tell i la de l'òpera Orfeo, favola i musica. Aquesta segona és l'òpera més antiga de les que es representen avui dia.
"Obertura" de l'òpera Guillem Tell, de G. Rossini.
"Obertura" de l'òpera Orfeo, favola in musica, de C. Monteverdi.
En algunes òperes també hi ha balls i danses; aquí teniu alguns exemple d'una DANSA molt coneguda.
"La dansa de les hores", de La Gioconda, d'A. Ponchielli (versió 1)
"La dansa de les hores", de La Gioconda, d'A. Ponchielli (versió 2)
"La dansa de les hores", de La Gioconda, d'A. Ponchielli (versió 3)
Espero que us agradin!
Benvinguts i benvingudes al blog de MÚSICA.
Ja heu arribat a 6è! Aquest curs seguirem utilitzant el llibre del curs passat, a final de curs ja en vam recollir la majoria i són a l'escola; els que no el vau deixar l'haureu de portar. Però ja sabeu que també aprenem coses que no són al llibre, que jo vaig introduint a classe directament. El conjunt d'exercicis progressius per veure si tot s'ha entès els seguirem recollint en les fitxes que aniré donant i que endreçarem al dossier de fundes. Podeu utilitzar el del curs passat, però primer buideu el contingut de les fitxes; aquest serà el material bàsic per preparar les proves escrites. Si no heu buidat les partitures, deixeu-les al dossier, moltes les tornarem a fer servir.
També seguirem utilitzat una eina de reforç important: aquest blog. Com el curs passat, hi puc penjar cançons, audicions, explicacions, avisos... però SOBRETOT, hi aniré penjant les fitxes corregides prèviament a classe. Per això és important comprovar que tots els alumnes hi teniu accés. Si us plau, a l'apartat comentaris confirmeu que heu trobat el blog. Si no voleu/podeu inscriure-us al blog, identifiqueu-vos amb el vostre nom quan feu el comentari.
Per qualsevol consulta, dels alumnes o de les famílies, escriviu-me a rosarafecas@residenciaarbos.com. Em podeu escriure sempre que ho cregueu necessari.
Pel que fa a la pràctica instrumental, seguirem tocant la flauta de bec soprano i la contralt els que ho desitgin (si algú no la tocava el curs passat però ara en té ganes, s'hi pot afegir). Us recordo les marques recomanades per si ho necessiteu:
FLAUTA SOPRANO:
Sobretot! Marqueu les flautes, els raspalls de netejar-les i les fundes amb el nom del propietari o propietària.
Bon curs a tothom!
Els cordòfons són els instruments que sonen gràcies a la vibració de les seves cordes. Les cordes poden vibrar perquè les pincem amb els dits, perquè les freguem amb un arc o perquè les piquem amb una baqueta o amb algun mecanisme. Segons com ho fem, tenim 3 famílies de cordòfons:
CORDÒFONS DE CORDA POLSADA (O PINÇADA)
Es toquen pinçant amb els dits (o amb un plectre).
L'arpa. Es pinça amb els dits de les dues mans. Antigament no podia tocar molta varietat de notes, però les arpes actuals en poden tocar més gràcies a uns pedals que s'accionen amb els peus. També perquè són molt grans.
La guitarra. Té 6 cordes que s'acostumen a tocar amb la mà dreta i diferents trasts al mànec. També es pot tocar amb un plectre o pua.
L'ukelele o ukulele. De forma similar a la guitarra, però molt més petit, també es toca amb els dits o un plectre. Només té 4 cordes.
Escoltem com sonen!
La guitarra es pot fer servir per acompanyar cançons, però també pot fer de solista. Hi ha grans compositors clàssics espanyols que han fet obres per guitarra; aquest instrument també és el més important del flamenc. Aquí teniu un exemple de cada estil.
Asturias d'Isaac Albéniz (músic del S. XIX de Camprodon, Ripollès)
Aquí teniu una cançó acompanyada amb ukelele, interpretada per una nena de 6 anys!
"Can't help falling in love", d'Elvis Presley
CORDÒFONS DE CORDA FREGADA
També se'ls coneix com "la família del violí".
El violí. És el més petit i agut de la família. Es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc. En les orquestres n'hi ha molts, perquè se sentin bé.
La viola. És una mica més gran i més greu que el violí. També es recolza a l'espatlla i es frega amb un arc.
El violoncel. És prou gran, el músic toca assegut i es col·loca el violoncel entre les cames. Normalment es toca amb l'arc.
El contrabaix. És el més gran i més greu. Es toca amb el músic dret o assegut en un tamboret alt.
Escolteu aquest concert per quatre violins protagonistes, amb tota una orquestra de corda que els acompanya.
Els instruments de l'orquestra que es toquen bufant es diuen INSTRUMENTS DE VENT. Hi ha dues famílies dintre dels instruments de vent: els de vent fusta i els de vent metall.
També s'anomenen de broquet, perquè el músic toca bufant per un broquet:
Ara parlem d'alguns instruments de percussió, però primer hem de recordar una cosa important d'aquesta família instrumental: no tots els instruments de percussió estan construïts per tocar notes diferents, alguns només poden interpretar ritmes. Per això dividim els instruments de percussió en dos grans grups:
També tenim alguns instruments d'afinació determinada: els xilòfons, els metal·lòfons i els carillons.
Carilló
Hi ha marimbes de diferents mides, però algunes són mooolt grans!
La marimba té un so molt bonic, i la pot tocar més d'una persona. Mireu i escolteu aquesta música tan bonica, d'un vídeojoc bastant conegut. Cliqueu damunt del títol i podreu gaudir de la marimba!
Però a les orquestres encara hi ha més instruments d'afinació determinada, com LES TIMBALES!
Es tracta d'un instrument que, en realitat, són diversos instruments: les diferents mides de les timbales permeten fer diverses notes. A l'orquestra hi pot haver 2, 3, 4 o 5 timbales, depèn de la peça que hagin d'interpretar.
La part que sona de l'instrument es diu membrana i pot ser de pell o plàstic. Per fer-la sonar el músic fa servir dues maces.
Escolteu i mireu aquest noi com toca!
Normalment les timbales estan situades darrere dels altres instruments de l'orquestra, perquè sonen molt fort. Però de vegades són les protagonistes, com en el següent vídeo: mireu quin munt de timbales! A veure si compteu quantes n'hi ha!
Aquest vídeo és molt llarg; escolteu el fragment que us vingui de gust.
Fantasia per a timbales, de Philip Glass
Ja em direu quantes timbales heu comptat!
